Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
Ole Olsen
Música
Director, compositor i crític musical noruec.
Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates
joc del rescat
Jocs
Joc en el qual es formen dues colles adversàries, arrenglerades en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular.
Cada jugador, quan ho creu convenient surt de la filera i penetra al camp Quan s’hi troben dos adversaris, el qui ha entrat darrer fa presoner l’altre agafant-lo o només tocant-lo El presoner ha de restar immòbil allà on ha estat tocat, fins que un dels seus companys aconsegueix de tocar-lo sense ésser atrapat per cap adversari, i aleshores el presoner resta rescatat
arpa índia
Música
Variant de l’arpa clàssica molt popular entre els amerindis.
Diatònica i, a diferència de la clàssica, sense pedals És l’instrument nacional del Paraguai, però també s’estén pel Perú i Veneçuela, l’Argentina, l’Equador, Bolívia, Colòmbia i Mèxic Tot i que l’arpa és un instrument que es val ell mateix i que hom acostuma a tocar assegut, també és utilitzat acompanyat de cuatro o de bombo, o tocat per l’arpista, amb l’instrument cap per avall, seguint una colla de dansadors pels carrers i places dels pobles
ṭabl
Música
Instrument de percussió popular del nord d’Àfrica, format per un cos cilíndric llarg, amb una membrana a cada extrem.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon cilíndric de dues membranes Pot tenir diverses mides, i sol ser tocat en posició horitzontal, mentre és sostingut amb una o més corretges de cuir o fibra pel darrere de la nuca o les espatlles de l’instrumentista Aquest utilitza una baqueta flexible per un costat i directament la mà per l’altre És l’instrument que acostuma a donar el suport rítmic a la zurnā aeròfon de doble llengüeta El nom de ṭabl és utilitzat també, de manera genèrica, per a designar tots els tambors àrabs
escarabat bum bum
Jocs
Joc d’infants, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que fa de mare; aquest agafa el qui para i se’l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seves cames, sense que pugui veure els de darrere.
La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat
rellotge de repetició
Tecnologia
Rellotge, generalment de butxaca, que indica les hores a través d’una soneria que es dispara en prémer un botó o palanca.
Hi ha diverses categories de repeticions la de quarts quan toca l’hora amb un so greu i els quarts amb una doble campanada de tons diferents agut-greu la de cinc minuts quan sona les hores, els quarts i els grups de cinc minuts que passen del darrer quart tocat la de minuts quan toca les hores, els quarts i els minuts la de gran soneria quan dóna els tocs d’hores i quarts automàticament i els repeteix sota demanda la de carilló quan els quarts sonen amb una curta tonada
El president de Txetxènia declara la guerra santa a Rússia
Davant l’avanç de l’exèrcit rus sobre Txetxènia, el president d’aquesta república, Aslan Maskhàdov, firma el decret d’implantació de la llei marcial i declara la “guerra santa” a Rússia Al mateix temps, el primer ministre rus, Vladímir Putin, reconeix per primera vegada des de Moscou l’objectiu de dur a terme una operació a gran escala a Txetxènia per a controlar tot el territori El mateix dia, 28 refugiats txetxens moren prop del riu Terek quan l’autobús en què viatjaven és tocat pel foc de l’artilleria russa
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril