Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Juan Belmonte García
Tauromàquia
Torero andalús, revolucionari de la tècnica i l’art de la tauromàquia.
Prengué l’alternativa el 1913 De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia , basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito Es retirà el 1921
torejador | torejadora
Rafael Ponce Navarro
Tauromàquia
Torero.
Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus
Jaume Pericàs i Ripoll
Tauromàquia
Torero.
Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero
Vicent Barrera i Cambra
Tauromàquia
Torero.
Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1942 Fou molt hàbil i vistós amb la muleta Es distingí, també, en la sort del descabello
Eugeni Ventoldrà i Niubò
Tauromàquia
Torero.
Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se a la tauromàquia El març del 1914 es presentà a Aranjuez com a matador El 1923, quan anava a prendre l’alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu la prengué uns quants mesos més tard de mans d’Antonio Márquez, a Barcelona Assolí una fama notable per les seves estocades Actuà fins la dècada de 1940
Joaquim Sanz i Almenar
Tauromàquia
Torero.
Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça
Juli Aparici i Pascual
Tauromàquia
Torero.
Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
Pedro Romero
Tauromàquia
Torero andalús.
Descendent de família de toreros, formà part, des del 1771, de la quadrilla del seu pare Primera figura des del 1776, es retirà del toreig actiu el 1799, després d’haver matat prop de 5 600 toros sense haver rebut cap enganxada En fundar-se l’escola de tauromàquia de Sevilla 1830, en fou designat primer mestre És considerat una de les figures més significades de la tauromàquia de tots els temps