Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Blume, aconseguí nombrosos títols per equips al costat de Joaquim Blume, dominador de la gimnàstica estatal de l’època Fou subcampió d’Espanya individual 1954 i aconseguí la tercera plaça en dues ocasions 1951, 1955 També fou tres vegades subcampió de Catalunya 1953-55 Participà en trobades i exhibicions internacionals i es retirà al principi dels anys seixanta

Membre del Club Natació Barcelona, el 1991 fou campió de la Lliga i de la Copa del Rei Participà en dues Lligues de Campions 1987, 1992 i dos LEN Trophie 1988, 1989 En el període 1990-91 fou sis vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1991

Destacà en les competicions estatals del final de la dècada de 1970 i el principi del 1980 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1978, 1979 Disputà dos Campionats d’Europa 1984, 1986, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze en 150 m salvament amb embarcació Llicenciat en Medicina i Cirurgia, està especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport, i fou cap del comitè mèdic de l’Escola Espanyola de Salvament i Socorrisme

Competí en ciclisme durant la dècada de 1960 i, posteriorment, esdevingué un actiu cicloturista El 1958 entrà a la Unió Ciclista Vic, que presidí a partir del 1986 Participà en l’organització del trofeu Mercat del Ram i el Ciutat de Vic, en la Festa del Pedal 1997 i diverses arribades a Vic de la Volta Catalunya, la Setmana Catalana i la Vuelta a Espanya També presidí el Club Handbol Vic 1971-85 i fou directiu de la Federació Catalana d’Handbol

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de diversos reglaments tècnics…

S’inicià al Grup d’Esports Badia Solé i al CE Manresa Fou president del Bàsquet Manresa Joviat quan el primer equip femení jugava en la primera divisió estatal Abandonà la presidència quan el club es fusionà amb el CB Manresa 1990 i formà un nou club sota el nom de CB i GE Manresa Posteriorment fou gerent de l’Igualada Hoquei Club 1990-94 durant el període de major èxit del club, en el qual s’aconseguiren dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues OK Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1994 i una Copa Intercontinental 1994 Entre el 1994 i el 1997 exercí de gerent…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…