Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
eoacantocèfals
Zoologia
Ordre d’acantocèfals de petites dimensions, mancats de sistema excretor i amb les espines de la trompa de files radials alternes.
Són paràsits interns d’hostes aquàtics Neoechinorhynchus , per exemple, parasita les tortugues
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre…
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
es Born
Plaça de Palma (Mallorca), antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645).
El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de la Riera Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva
incubació
Zoologia
Acció de proporcionar calor als ous perquè, si han estat fecundats, puguin desenvolupar-se.
És pròpia dels rèptils i dels ocells i pot ésser feta mitjançant la calor transmesa directament pel cos la majoria d’ocells, algunes serps, els monotremes o per mitjans extracorporals, com colgant els ous a la sorra calenta serps, sauris, tortugues i algus ocells o sota matèries vegetals en descomposició cocodrils
equeneïformes
Ictiologia
Ordre de peixos caracteritzats pel fet de presentar al cap un òrgan adhesiu en forma de ventosa i el cos fusiforme i allargat.
Bons i ràpids nedadors, prefereixen d’enganxar-se amb la ventosa cefàlica a taurons, tortugues marines gegants, bucs dels vaixells, etc Solen alimentar-se amb les desferres i restes del menjar de llurs hostes Comprèn només la família dels equenèids, que té la rèmora com a únic representant a la Mediterrània
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de l’Amèrica del Nord, una de les més importants dels iroquesos.
Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800
Joaquim Maluquer i Nicolau
D’esquerra a dreta, Sebastià Sorribas, Joaquim Maluquer i Francesc Boada
© Fototeca.cat
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1912, 1915-16, 1918-19 Especialista en rèptils i amfibis, publicà els estudis Les serps de Catalunya 1917 i Les tortugues de Catalunya 1919 D’una altra temàtica, és autor de Resum de fundició de ferro 1918 i Soldadura elèctrica 1918 Fou president honorari de la Societat Catalana d’Herpetologia El 1918, juntament amb els seus germans Salvador i Josep publicà la revista Physis
timpà
1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern