Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
hexanal
Química
Líquid que bull a 131°C.
S'autooxida i polimeritza, especialment en presència de traces d’àcid, i té una densitat de 0,839
alcohol de fusta
Química
Metanol obtingut per destil.lació de la fusta.
Si és prou purificat, les seves propietats són idèntiques a les del metanol sintètic En general, però, conté traces d’acetona
òxid de mesitil
Química
Cetona insaturada que hom obté per destil·lació de la diacetona alcohol amb traces de iode.
Stross ha demostrat que l’òxid de mesitil així obtingut conté també òxid d’isomesitil, CH 2 = CCH 3 2 CH 2 COCH 3 És un líquid amb olor de mel que bull a 130°C, i és emprat com a dissolvent
Sant Pere de Sessué
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta capella, on és perfectament visible l’absis romànic ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al cim d’un esperó rocallós, a uns 2 km del poble de Sessué, al costat de la pista que enllaça el poble de Sessué amb la carretera del Solano que porta cap a Eressué i Ramastué Mapa 31-9 179 Situació 31TBH928152 Església De l’església original, només en resta la meitat de llevant de la nau, tancada per un mur de lloses, que sembla que fou reaprofitada com a cabanya Malgrat el seu estat ruïnós, encara es conserven prou vestigis per a restituir-ne l’estructura…
linguograma
Fonètica i fonologia
Representació de les zones de contacte articulatori linguopalatal sobre la llengua (palatograma).
El mètode linguogràfic, emprat sobretot per la fonètica experimental clàssica, consisteix en el fet de pintar, generalment, un paladar artificial, amb una emulsió que deixa traces del contacte amb la llengua després d’una articulació simple
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…
galvanostègia
Tecnologia
Tècnica que estudia els procediments de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició (electròlisi) d’un altre metall, amb la finalitat de protegir-les o de millorar-ne l’aspecte extern.
Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític
maestro Enrique
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor, possiblement d’origen francès, actiu a Castella.
Dirigí, des del 1240, les obres de la catedral de Burgos i, vers el 1255, donà les traces de la de Lleó Hom li atribueix l’estatuària de la porta de la Coronería i un grup de l’Anunciació, de la primera, i la Mare de Déu Blanca, de la segona
nefelometria
Química
Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada o reflectida per les partícules presents en una suspensió, intensitat que és funció de la concentració de l’espècie química responsable de la terbolesa, sempre que siguin constants les condicions de formació de les partícules.
La llum dispersada és mesurada en angle recte respecte a la llum incident, la qual cosa és causa de l’extrema sensibilitat del mètode La nefelometria, com la turbidimetria, és emprada per a la determinació de substàncies capaces de formar suspensions colloidals, però la nefelometria és més adequada per a l’anàlisi de traces
iuma
Etnologia
Individu d’un grup de pobles amerindis de la família lingüística hoka que habitaven els cursos inferiors del Colorado i del Gila, el N de la Baixa Califòrnia i el NW de Sonora.
Se'n destaquen els walapai , els mohave , els havasupai , els cocopa , els diegueño i els cochimí Llevat d’algunes tribus, que eren nòmades i vivien de la caça, els iumes eren conreadors sedentaris, i en llur organització hi havia algunes traces d’ordenament matriarcal De llurs nombrosos dialectes, extingits, únicament els fronterers entre les dues Califòrnies són parlats encara per alguns supervivents