Situació
Ruïnes d’aquesta capella, on és perfectament visible l’absis romànic.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al cim d’un esperó rocallós, a uns 2 km del poble de Sessué, al costat de la pista que enllaça el poble de Sessué amb la carretera del Solano que porta cap a Eressué i Ramastué.
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH928152.
Església
De l’església original, només en resta la meitat de llevant de la nau, tancada per un mur de lloses, que sembla que fou reaprofitada com a cabanya. Malgrat el seu estat ruïnós, encara es conserven prou vestigis per a restituir-ne l’estructura original, que era la d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular (de la qual només resten vestigis de l’arrencada). Aquesta volta era reforçada per un arc toral, els pilars del qual són incorporats al mur que tancava la cabana per ponent. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau i aixecat dos graons amb relació al paviment de la nau. A l’embocadura de l’absis es conserva la base del suport d’altar feta de lloses irregulars.
Planta de l’església, de la qual només s’ha conservat la part de llevant.
J.A. Adell
No es veuen indicis d’on era emplaçada la porta, segurament a la meitat de ponent de la nau, de la qual només hi ha traces del basament dels murs. Aquestes traces, però, permeten deduir que la porta es devia situar a les façanes oest o sud. A la façana sud es conserva una finestra de doble esqueixada, molt deformada, i al centre de l’absis hi ha les traces d’una altra finestra, paredada exteriorment.
La façana nord ha estat molt alterada, especialment al seu angle nord-est, al punt d’unió amb el semicilindre absidal. La façana de l’absis i la façana sud també han estat molt alterades, però només a la part alta, fet que permet constatar les seves característiques ornamentals. A la façana sud es conserven dues pilastres, que coincideixen amb l’angle sud-est i amb el pilar de l’arc toral, i al semicilindre absidal hi ha traces de dues lesenes centrals i de la lesena final de l’angle sud-est. No es conserven les arcuacions que completaven les lesenes, però sí les mènsules triangulars d’aquestes arcuacions a la façana sud, entre les dues pilastres, i a l’absis, al plafó sud, que era ornat amb una sèrie de tres arcuacions.
L’aparell, molt rústec, és format per carreuons a penes escairats disposats en filades desiguals, però amb una acusada tendència a l’horitzontalitat. Presenta un accentuat cromatisme per la diversitat de pedres emprades en la construcció. S’aprecia l’ús de peces de tosca a les finestres i mènsules de les arcuacions, que palesen una gran inseguretat en la seva execució.
Els vestigis d’arcuacions permeten de situar les restes de l’església de Sant Pere de Sessué com una obra rústega dins l’òrbita de l’arquitectura llombarda, probablement de la fi del segle XI. És emparentada, ni que sigui com un reflex tardà, amb altres obres de la seva regió com ara Sant Esteve de Conques o la Mare de Déu de Gràcia del Ru, en les quals també són presents els contraforts, que al Ru actuen com a límit dels frisos d’arcuacions, o amb obres encara més posteriors com Sant Aventí de Saünc.
Bibliografia
- Benedicto, 1995, pàgs. 133-137