Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
George Girvan
Futbol
Futbolista.
Pioner del futbol català, fou davanter El 1900 jugà amb l’Escocès Futbol Club, format per membres de la colònia escocesa que treballaven en una fàbrica de Sant Andreu El 1901 passà al FC Barcelona i el 20 de gener d’aquell any marcà el primer gol en competició oficial del club blaugrana Fou en la Copa Macaya, en un partit contra l’Hispània, equip en el qual jugà les dues edicions següents de la mateixa competició 1902, 1903
Moren 20 persones als Alps en caure un telefèric
20 persones moren prop del municipi de Saint-Étienne-en-Dévouly, als Alps francesos, en caure la cabina de telefèric en què viatjaven des d’una altura de 100 m Les víctimes treballaven a l’observatori del Pic de Bure, on accedien mitjançant el telefèric, que servia per a proveir l’observatori de personal i material i no era d’ús públic El telefèric era en funcionament des del 1982 i cada any passava una exhaustiva revisió
Bernat Glòria i Bosc
Economia
Fabricant d’indianes.
Comerciant matriculat i ciutadà honrat 1748, fou introductor del cotó americà 1752 A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers El 1755 gestionà, amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors El seu fill Josep Glòria i Picó 1723 — 1772, ciutadà honrat, fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona
Salou
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil (Industrial Baurier SA) del municipi de les Masies de Roda (Osona).
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament
Gene Krupa
Música
Bateria i líder de banda nord-americà.
Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista
Alexander Langsdorf
Física
Físic nord-americà.
Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta
Toribi Duran i Garrigolas
Oficis manuals
Filantrop i industrial.
Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898
Segrest amb víctimes a Burkina Faso
Unitats de l’exèrcit de Burkina Faso alliberen 126 ostatges segrestats per militants d’Al-Qaida del Magrib Islàmic en un hotel de la capital, Ouagadougou En l’operació moren 29 persones de 18 nacionalitats diferents, tres dels quals eren terroristes El mateix dia, el grup segresta una parella de metges australians que havien installat un hospital a la frontera amb Mali, en el qual treballaven des dels anys setanta Jocelyn Elliott és alliberada el dia 7, mentre que el seu marit continua segrestat
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria