Resultats de la cerca

Té l’orígen a la dècada de 1930, a l'obrador del xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas Inicialment es comercialitzà amb els noms de Crocrem o de Nuts, tot i que es popularitzà el nom de catània amb referència al renom popular de la família Trens cal Catani

Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas

Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…

Actualment, són aquestes installacions les més automatitzades del ferrocarril, sobretot si els vehicles van proveïts d’enganxalls automàtics En arribar un tren, hom separa els vagons o grups de vagons i els deixa anar per una via en pendent esquena d’ase i els dirigeix cap a un feix de vies, una per a cada destinació Automàticament hom llegeix el número de cada vagó, el pes i la velocitat i, mitjançant un ordinador, fa anar les agulles i frena perquè cada vagó arribi just a formar el nou tren

Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als trens…

És format per un túnel pilot, un túnel de servei i el túnel principal El túnel pilot fa un diàmetre de 5 metres i una longitud de 17 km i serveix per a fer prospecció geològica i per a drenatge de l’aigua infiltrada El túnel de servei té 22 km, és parallel al túnel principal i serveix per al transport de materials per a la ventilació i el manteniment del túnel principal Aquest darrer té només una galeria circular, de 9,70 metres de diàmetre interior, coberta amb un anell de ciment armat de 80 cm de gruix hi podran circular trens d’alta velocitat i trens de via…

Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa…

Aquests sistemes tenen diverses aplicacions, com, per exemple, vigilància de trens, circulació en carreteres i autopistes, aeroports, sales d’operacions, etc

Hom empra el sistema de catenària, el més generalitzat, o bé un tercer carril aïllat de terra, sistema emprat especialment en els trens metropolitans