Resultats de la cerca

Annexa a la tresoreria de la Generalitat de Catalunya, tenia funcions paralleles a les de la Comissió de Responsabilitats i canalitzava els fons procedents d’apropiacions, requisacions i sancions, que destinava a reparar danys i necessitats de guerra

Fou regent de la tresoreria 1627-29 i famós perseguidor de bandolers Durant la guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la Plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la generalitat de Catalunya

El Govern dona l’ordre als bancs per al pagament de la nòmina dels funcionaris uns 390 milions d’euros Per segona vegada, la Generalitat fa el pagament amb diners de la seva tresoreria, malgrat tenir les finances intervingudes pel Govern espanyol

També conegut com a efecte comercial Es pot transmetre per endós, sempre que no contingui una ordre en sentit contrari Amb aquests actius financers a curt termini collocats al descompte, les empreses privades poden fer front a dèficits estacionals de tresoreria o a inversions a molt curt termini

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona

El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general

Amb relació als clients, aquests mitjans han estès, temporalment i geogràficament, l’ús de llurs comptes i l’autoservei, amb reducció de la utilització de diner efectiu i escriptural, i, pel que fa a les empreses, els ha permès la gestió de tresoreria, amb l' home banking Amb relació a la banca, han implicat canvis importants costs, risc i seguretat, màrqueting, productivitat La targeta bancària no és propiàment un mitjà de pagament, sinó la identificació clau per a operar i informar-se