Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Sant Jordi de Puigseslloses

Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
Colima
Ciutat
Capital de l’estat homònim, a Mèxic.
Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos
la Creu d’en Cobertella
Prehistòria
Monument megalític del terme de Roses (Alt Empordà), del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent
Sagalassos
Ciutat grecoromana de l’antiga regió de la Pisídia, al sud-oest de l’actual Turquia, uns 100 km al nord d’Antalya.
Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada
Museu Arqueològic de Sagunt
Museu
Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt.
Hom hi inicià les colleccions al final del segle XVIII Ha sofert diversos trasllats Reuneix troballes arquelògiques saguntines des de l’Eneolític fins a l’edat mitjana La part més interessant són les colleccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic i onomàstic,…
Jean François de Galaup
Història
Navegant francès, comte de La Pérouse.
Explorà el Pacífic i completà les troballes de James Coole i de Bougainvilliers Navegà per la mar del Japó, on descobrí l’estret del seu nom, però desaparegué sobtadament Foren organitzades diverses expedicions per trobar-lo, i el 1826 foren descobertes les restes de l’expedició a Vanikoro
Othniel Charles Marsh
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures
es Càrritx
Cova
Prehistòria
Cova amb ocupació prehistòrica del terme municipal de Ciutadella (Menorca).
Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excellent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental
La bohème
Música
Òpera de Giacomo Puccini, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en Scènes de la vie de bohème d’Henri Murger, estrenada amb un cert èxit a Torí l’any 1896 (a Barcelona, el 1898).
Malgrat que el contingut musical no és gaire dens, conté algunes troballes harmòniques que l’autor desenvolupà en obres posteriors i és un dels productes més típics del verisme o naturalisme operístic italià La seva autenticitat teatral n'ha fet l’òpera més popular de Puccini Ruggiero Leoncavallo escriví una òpera homònima Venècia 1897