Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
facoma
Patologia humana
En els casos d’esclerosi tuberosa, tumor petit que a vegades es presenta a la retina.
drosòfila
Entomologia
Gènere d’insectes dípters braquícers de la família dels drosofílids, que superen les 1.000 espècies, classificades en vuit subgèneres: Hirtodrosophila, Pholarodis, Dorsilopha, Phloridosa, Siphlodora, Sordophila, Sophophora i Drosophila.
Són mosques de petites dimensions de 2 a 4 mm S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades Les espècies del subgènere Sophophora són dividides en quatre grups, un dels quals el melanogaster , al qual pertany la D melanogaster o mosca del vinagre, que hom ha emprat com a objecte d’investigació genètica perquè el seu cariotip només té quatre parells de cromosomes, perquè el cicle reproductor és ràpid, amb molta descendència, i permet de fer anàlisis estadístiques, i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals i els mutants són molt…
lepra
Patologia humana
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.
Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles,…
cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació…
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
flor de nit
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia vivaç, de la família de les nictaginàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles oposades i ovals acuminades i de flors atrompetades de diversos colors, oloroses, que s’obren al vespre.
És originària del Perú i és molt comuna, com a planta de jardí, als Països Catalans
piorna
Botànica
Planta herbàcia de la família de les peoniàcies, d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.
serpentària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de fins a 100 cm d’alçària, tuberosa, fètida, d’escapus serpentí, de fulles pedatisectes i d’inflorescència en espàdix, amb l’espata lívida i l’eix d’un purpuri negrós.
El tubercle té virtuts expectorants, purgants i resolutives No es fa als Països Catalans, però hi havia estat conreada com a planta medicinal
herba del mal gra
2004 Mike Ireland (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres, les radicals ovals o cordiformes i les caulinars lanceolades i amplexicaules i de flors blanques o rosades.
Creix en tarteres i roquissars de l’alta muntanya Els pastors dels Pirineus en feien cataplasmes contra determinats tumors
Les fumariàcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…