Resultats de la cerca

En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil

El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola

En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic És format per dos tubs parallels de secció cònica foradats en un mateix bloc de fusta, que, comunicats per la part inferior de l’instrument, en constitueixen des del punt de vista acústic un de sol d’uns 95 cm de llargària Acabat en un petit pavelló i proveït de vuit forats i dues claus obertes, l’extrem superior del tub allotja un tudell metàllic en forma de S on se subjecta la llengüeta Aparegut cap al segle XVI, el seu tub "plegat" en dos, sinònim de comoditat, el convertí ràpidament en l’…

L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…