Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Abū ‘Umar ibn Ḥakam ibn Sa‘īd
Història
Almoixerif de Menorca.
Fill i successor d’Abū ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam Quan l’illa fou conquerida per Alfons III de Catalunya-Aragó 1287, obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família
Abu al-Qāsim Maḥmūd ibn ’Umar az-Zamakhsharī
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg i teòleg musulmà.
Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal
Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova
Mort d’’Umar ibn Hafsun, cabdill rebel de l’emirat de Còrdova
art omeia
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.
És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no…
idríssida
Història
Membre de la dinastia alida, de la branca hassanita, que regnà al Magrib del 789 al 974.
Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn Muḥammad ibn al…
rubā‘ī
Literatura
Quarteta característica de la literatura persa, generalment de tema místic i iniciada, sembla, a mitjan segle X per Abū Šūkur de Balkh.
Molt famoses i de tema bàquic són les Rubā'īyyat d’'Umar Ḫayyām
hègira
Islamisme
Nom donat a l’emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina, quan fugí de la Meca, a la mort d’Abū Ṭālib.
A partir de la data d’arribada 16 de juliol de 622 fou establert, durant el califat de ‘Umār, el calendari musulmà
al-Munḏir
Història
Sisè emir de l’Àndalus (886-888), fill i successor de Muḥammad I.
Frenà la reconquesta a la vall del Duero, però hagué de fer cara a diverses insurreccions muladís ‘Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī