Resultats de la cerca
Es mostren 2808 resultats
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
ciclotró
Medicina
Instrument utilitzat per a la producció de radionúclids o isòtops radioactius emissors de positrons, que es caracteritzen per tenir un període de semidesintegració molt curt (entre uns pocs minuts i dues hores).
El més freqüentment utilitzat és el fluor-18 Els radionúclids produïts en els ciclotrons habitualment no tenen la forma química i farmacèutica adequada per ser utilitzats com a traçadors biològics, pel que han de ser incorporats a molècules més complexes, acció que es realitza en un laboratori de radiofarmàcia
envidrament aïllant
Construcció i obres públiques
Envidrament utilitzat per a reduir la transmitància del vidre de les finestres i altres obertures exteriors generalment format per dos o més fulls de vidre separats per una cambra d’aire.
El seu efecte d’aïllament tèrmic i acústic depèn bàsicament del gruix dels fulls de vidre, el de la cambra d’aire, el gas utilitzat per a omplir-la, les característiques del separador perimetral i els tractaments superficials de les cares externes del vidre Alguns models de vidre aïllant contenen algun gas noble argó, generalment ja que són gasos més pesats que l’aire i la seva viscositat més elevada redueix la convecció tèrmica
tabulatura
Música
Procediment de notació musical utilitzat sobretot durant els s. XV-XVII per a transcriure les veus distintes de la melodia principal en la música polifònica, amb l’ajuda de lletres, xifres i altres símbols disposats en forma de taula.
Era utilitzat especialment per a instruments solistes, com l’orgue, la guitarra, la viola de mà, el llaüt, l’arpa, etc
detector de mentides
Instrument utilitzat especialment per la policia que registra la pressió arterial, el ritme del pols i de la respiració i altres fenòmens relacionats amb el sistema nerviós d’un individu mentre hom li formula preguntes.
Teòricament, l’alteració dels valors obtinguts respecte als considerats normals forneix una base per a afirmar que l’individu està mentint No obstant, aquest mètode, utilitzat des de l’any 1924, ha rebut nombroses crítiques per part de psicòlegs i fisiòlegs, així com des del punt vista legal
Les mil i una nits

Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)
© Gallica, Bibliothèque Nationale de France
Recull de contes escrits en àrab.
Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…
bec

Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
mètode de Hveem
Construcció i obres públiques
Química
Mètode utilitzat per al projecte i la comprovació en laboratori de mescles bituminoses, que comprèn els assaigs de l’estabilòmetre, del cohesiòmetre i de l’equivalent centrífug en querosè (CKE)..
Aquest darrer és utilitzat també com a assaig d’obra Per a la preparació de les mostres hom empra un aparell compactador normalitzat i els assaigs són realitzats a una temperatura constant de 60 0 C L’assaig de l’estabilòmetre, del tipus triaxial aplicació d’una càrrega vertical i mesura de les pressions laterals provocades, serveix per a determinar l’estabilitat relativa de la proveta entre la transmissió total líquid perfecte i la nulla sòlid incompressible L’assaig del cohesiòmetre mesura la resistència a tracció de la proveta, mitjançant una càrrega aplicada per flexió a una…
romanesca
Música
Esquema harmònic -associat a un baix característic- utilitzat des de mitjan segle XVI fins a mitjan XVII com a base per a l’elaboració de variacions instrumentals (variació), àries i, més rarament, danses.
Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de música d’A…