Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
guixer
Història
Menestral que treballava en guix o que en venia.
Els guixers constituïen des de la baixa edat mitjana un ofici especialitzat
draper | drapera
Oficis manuals
Venedor de draps o teixits de llana.
Era conegut per botiguer si venia exclusivament teixits a la menuda, i per mercader si ho feia a l’engròs
escudeller | escudellera
Oficis manuals
Persona que feia escudelles, plats i altres atuells de terrissa o en venia.
Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX
dret de petició
Dret civil
Una de les llibertats públiques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant la reparació d’un dany o perjudici, la promulgació, la modificació o l’acompliment d’una disposició legal i, en general, tot el que sigui d’interès públic o privat; normalment, són exclosos d’aquest dret els membres de les forces armades, sobretot si es tracta de reclamacions col·lectives.
Tenen dret a emprar-lo tots els majors d’edat, les persones jurídiques, les dones casades sense vènia marital De l’exercici d’aquest dret, no pot derivar-ne perjudici per al peticionari, llevat que incorri en delicte o falta
el Bancal dels Sacs
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del terme municipal de Pinell de Solsonès, dins la parròquia de Madrona, situat a 590 m d’altitud, en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava el 19 de setembre i el 21 de gener dues fires de bestiar a l’aire lliure que han estat traslladades a Solsona a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al s V