Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
políedre
Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular , el…
aresta
Matemàtiques
Línia recta formada per la intersecció de dos plans, que determinen un angle dièdric.
En els políedres les arestes surten com a intersecció de dues cares i uneixen dos vèrtexs
rombòedre
Mineralogia i petrografia
Forma fonamental del sistema romboèdric, que hom pot considerar derivada de l’hexàedre deformant aquest d’una manera homogènia.
És format per sis cares, que tenen forma de rombes, i dotze arestes, sis de les quals convergeixen tres a tres en els vèrtexs superior i inferior, respectivament
graf de Petersen
graf de Petersen
Matemàtiques
Graf 3-regular, d’ordre 10, que té diàmetre 2.
A més, és el graf 3-regular de diàmetre 2 amb el nombre més gran de vèrtexs El graf de Petersen és un graf vèrtex-transitiu amb nombre cromàtic 4, que no és de Cayley ni hamiltonià
oval
oval
Matemàtiques
Corba amb segona derivada contínua, plana i tancada, en la qual el vector de curvatura és dirigit, en tots els punts, cap a l’interior i, per tant, és completament convexa.
Els punts en què la curvatura passa per màxims i mínims relatius són anomenats vèrtexs de l’oval, i hom demostra que tot oval en té quatre o més Exemples d’oval són les ellipses i el perfil dels ous de gallina
Giovanni Ceva
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer.
Fou professor a Màntua El seu llibre De Re Nummaria 1711 és un dels primers treballs on hom aplica la matemàtica a l’estudi de l’economia Enuncià el teorema de Ceva , referit a les transversals des d’un punt als vèrtexs d’un triangle
element geomètric d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels paràmetres o conceptes relacionats amb la forma externa d’un cristall.
Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria
diagrama de Feynman
Física
Gràfica que mostra l’intercanvi de forces entre partícules subatòmiques.
Les forces s’indiquen amb línies que surten d’uns punts anomenats vèrtexs , en què s’han de complir les lleis de conservació Hom marca el camí que segueixen les partícules amb una línia i una fletxa les antipartícules porten la fletxa invertida L’intercanvi de partícules virtuals s’indica amb una sinusoide
ió amoni
Química
Catió monovalent NH 4 +
contingut en les sals amòniques, que deriva de l’amoníac per addició d’un protó i es forma per reacció de l’amoníac amb els àcids protònics:.
En l’ió amoni els quatre hidrògens es troben als vèrtexs d’un tetràedre regular i les valències són dirigides exactament com en l’àtom de carboni Analíticament l’ió amoni es caracteritza per la despresa d’amoníac per acció de les bases fortes i per la coloració o precipitat que hom obté amb el reactiu de Nessler