Resultats de la cerca

Té un període d’incubació de 12 dies, asimptomàtic, seguit d’un període prodròmic de començament sobtat amb febre alta, cefalàlgies, vòmits, convulsions, raquiàlgies, dispnea, taquicàrdia i erupció prèvia en les zones de flexió Aquest període, de tres dies de duració, és seguit de l’aparició de l’exantema, després d’una millora de tota la simptomatologia L’exantema verolós, de predomini centrífug i monocíclic, evoluciona en forma de màcules, pàpules i vesícules umbilicades al cinquè dia reapareix la febre, i les vesícules es transformen en pústules, que, en dessecar-se, resten en forma de…

Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc

 Els liposomes es comporten com cèllules sintètiques que produeixen una única proteïna, que van sintetitzant i alliberant durant un cert temps, fins que són eliminats, motiu pel qual pot millorar l’eficiència de vacunació i es poden evitar les dosis de recordatori

L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades

Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions i després paralítica El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur

Els primers dispensaris foren creats per les associacions de beneficiència amb el fi de dispensar gratuïtament tant l’assistència mèdica com els medicaments, i és a partir del s XIX que foren transformats en centres de diagnosi i profilaxi, especialment de determinades malalties, com la tuberculosi i la sífilis Actualment els dispensaris depenen d’organismes públics o formen part dels hospitals, i són centres especialitzats cardiologia, puericultura, antituberculosos, etc i de vacunació

Els estats de la Unió Europea comença la vacunació coordinada a la seva població contra la COVID-10 La vacuna administrada en aquesta fase inicial és la desenvolupada per la farmacèutica Pfizer/BioNTech Tot i que la data oficial és el 27 de desembre, alguns estats començen el dia abans A Catalunya, la primera persona vacunada és una dona de 89 anys que viu en una residència de gent gran a l’Hospitalet de Llobregat