Resultats de la cerca

No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica

El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…

El Mesozoic o Era Secundària comprèn els sistemes Triàsic, Juràssic i Cretaci, i representa un interval de temps d’uns 185 milions d’anys El Triàsic començà fa 248 milions d’anys i el límit entre el Mesozoic i el Cenozoic o Terciari se situa a 65 milions d’anys Els materials del Mesozoic es disposen de manera discordant sobre els terrenys hercinians, tant sobre les roques intensament deformades durant l’orogènia herciniana, com sobre les molasses tardihercinianes Aquesta és una discordança de primer ordre que, com ja ha estat explicat en capítols precedents, permet de distingir dos grans…

Unitats estratigràfiques del Juràssic a la vora oriental d’Ibèria S’han indicat les formacions litostratigràfiques amb les seves relacions geomètriques i canvis laterals de fàcies, així com la divisió d’aquestes unitats en seqüències deposicionals Les unitats litostratigràfiques són les següents 1 formació d’Imón, 2 formació de Cortes de Tajuña, 3 formació de Cuevas Labradas, 4 formació de Cerro del Pez, 5 formació de Barahona, 6 formació de Turmiel, 7 membre de Casinos, 8 formació de Xelva, 9 part mitjana de la formació de Xelva, 10 formació de làtova, 11 formació de Sot de Xera, 12 formació…

Els tintínids Closques de tintínids actuals A , A’ , A " i reconstrucció de closques de calpionelles B , B’ , B " La semblança aparent de la closca és un exemple de convergència morfològica Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Són protozous ciliats de cos protoplasmàtic cònic, cilíndric o en forma de trompeta i amb l’extrem posterior convertit en un peduncle vibràtil per mitjà del qual s’uneix a la closca externa, l’anomenada lorica Les dimensions dels tintínids oscillen entre algunes micres i 1 mm Generalment són marins, pelàgics i cosmopolites, però poc abundants si exceptuem les…

Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…

Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen la classe de molluscs vivents més nombrosa, i són coneguts des del Cambrià El seu model de diversificació en els nivells taxonòmics elevats no presenta restriccions periòdiques al llarg dels temps geològics, com passa entre els cefalòpodes o entre els braquiòpodes Representen un grup extremament adaptable i han tingut diversos períodes de diversificació i de radiació adaptativa En nombre d’espècies vivents, representen un 80 per cent aproximadament de tots els molluscs, i són considerats el segon grup més nombrós d’organismes després…