Resultats de la cerca

Es publica per primer cop “El camí”, el setmanari més influent del valencianisme polític

La Joventut Valencianista i la Unió Valencianista Regional sotasignen una declaració valencianista, document important en la història del valencianisme polític

Sorgeix a València la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que té com a finalitat primordial de potenciar el valencianisme en l’àmbit camperol

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler

De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques Durant una segona època 24 de març a 15 de setembre de 1923 es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans Hi collaboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives

Estudià dret i filosofia i lletres Escriví a Las Provincias , Pàtria Nova , La Veu de Catalunya , València Nova , La Mainada , etc Fou un destacat inspirador del valencianisme i polemista polític Publicà Síntesi de criteri valencianista 1918, L’arxiu municipal 1919, La casa de la generalitat del regne de València 1920, La indústria valenciana de la seda 1933 i els records Vida d’infant 1921, a part un estudi sobre Cuatro industrias de abolengo , dins les memòries de la Cambra de Comerç de València

Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la…

Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual

Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936 collaborà a “El Pueblo”, i publicà Blasco Ibáñez i València 1929 i Siembra republicana 1930 Exiliat a Portvendres Rosselló, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi Posteriorment i fins la seva mort, fou ministre del…