Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
fulgurita
Mineralogia i petrografia
Vitrificació produïda per la caiguda d’un llamp en materials compactes o que són poc coherents i amb molta sílice, com ara la sorra.
Són masses vítries que solen tenir una forma tubular, amb un diàmetre que pot variar d’1 a 6 cm
higroscopi
Meteorologia
Física
Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.
Es basa en la propietat que tenen certs materials de variar alguna de llurs característiques color, longitud, etc quan varia la humitat
emissari
Hidrografia
Riu que s’origina en un llac i que en transporta l’aigua a un altre llac o riu o a la mar.
De vegades l’emissari s’obstrueix, i aleshores se n'originen d’altres, la qual cosa pot fer variar la forma del llac
corneta
corneta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, molt utilitzat a les bandes militars.
Pot produir fins a quatre notes fent variar la pressió dels llavis de l’executant sobre l’embocadura dóna l’acord perfecte en si bemoll
varactor
Electrònica i informàtica
Dispositiu que posseeix una capacitat variable, que depèn de la tensió aplicada.
És constituït per una junció pn polaritzada en sentit invers d’aquesta manera la tensió fa variar el gruix de la zona de transició i, per tant, la capacitat
Francesc Frontera i la Serra
Música
Compositor, professor de cant i director mallorquí.
Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle del Reial…
disjunt | disjunta
Biologia
Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
Una àrea disjunta indica que l’espècie o el tàxon ha ocupat anteriorment una àrea més estesa i que, en variar les condicions ambientals, s’ha reduït a les zones més favorables
sil
Geologia
Cos planar de roca ígnia intruït de forma paral·lela a l’estratificació o a un altre tipus de fàbrica primària de la roca encaixant.
El seu gruix sol ésser molt constant, i pot variar entre pocs centímetres i centenars de metres Tanmateix, la seva extensió lateral és molt superior al gruix També rep el nom d' intrusió concordant
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument
gasificació subterrània
Química
Procediment de gasificació d’un combustible sòlid en el mateix jaciment per introducció d’un corrent d’aire (normal o enriquit amb oxigen).
Hom n'extreu una mescla gasosa formada per diòxid de carboni i monòxid de carboni, hidrogen, metà, nitrogen i oxigen en proporcions variables segons les condicions del jaciment i amb un poder calorífic que pot variar entre 1 000 i 2 000 kcal/m 3