Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
veguer de la ciutat
Història
Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.
Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers
vegueria
Història
Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer
.
A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del …
Tribunal de les Coltellades
Història del dret
Nom que rebia a Lleida la cort del veguer.
Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms de la ciutat L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències Equivalia al juí de prohoms de Barcelona
sotsveguer
Història
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent Era nomenat pel veguer o pel mateix rei Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu capdeguaites els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor
Galceran Burguès de Santcliment i de Casasaja
Història
Veguer de Barcelona (1461-62), fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller.
Serví el rei en l’armada contra Sicília 1432 Fou imposat com a veguer per Joan II, malgrat l’oposició de la ciutat i de la generalitat Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del general i dels consellers Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei
sotsvegueria de Vallespir
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya, dependent de la jurisdicció del veguer de Rosselló, titulat sempre, des del segle XIV fins a la Revolució Francesa (1789), veguer de Rosselló i Vallespir.
Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya Els darrers segles comprenia tota la vall del Tec des de Sant Joan de Pladecorts només el vessant de la dreta, i, per tant, en restaven exclosos Vivers i el Voló, a més del sector més proper dels Aspres la Bastida, Prunet i Bellpuig
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels consellers de la…
paer
Història
A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.
Llur nombre fou de quatre, elegits a partir de 16 prohoms quatre per parròquia, entre els quals el veguer n'escollia quatre un representant per parròquia