Resultats de la cerca

El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada…

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló

Estudià al West Central College of Music de Londres Si bé ha estat coneguda principalment com a compositora de cançons, també escriví música per a piano i per a orquestra de cambra i simfònica Publicà més de 300 balades i cançons, molt interpretades per cantants conegudes de la seva època, com Emma Albani, Nellie Melba, Gervase Elwes o Clara Butt L’any 1901, en tan sols sis setmanes es vengueren 23 000 còpies de la cançó O Dry Those Tears

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos

Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella , vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament 1386 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar

Aquesta església apareix esmentada en un document del 862 en què es vengueren unes terres situades a la vila de Cornellana, “ ad domum Sancte Leocadia ” i en un altre instrument del 941 en què el vescomte Giscafred va vendre a la vescomtessa Adelaida unes torres i l’església de Santa Llogaia que tenia dels seus pares, al lloc de Cornellana Aquesta població era situada, segons documents dels segles X i XI, al N del terme d’Aravell, prop de la Seu d’Urgell

A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant

El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne

El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan s XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i fou fortificat torre de Sant Pau L’actual…