El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu, per la quantitat de tres argenços. Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani”. La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Al llarg del segle XI són nombroses les cartes de donació efectuades per particulars a favor de Santa Maria de la Seu, i també les escriptures de venda en les quals les terres o altres béns immobles venuts o donats es trobaven situats al terme de Sancto luliano in vila Solanelo (1002, 1003, 1039, 1041). A més dels mencionats instruments se’n consigna encara un altre pel qual el comte Ermengol II d’Urgell i la seva esposa Constança, juntament amb el vescomte Guillem i el seu fill Miró, feren donació a Oliba Isarn d’unes terres i cases al terme parroquial de Sant Julià de Solanell.
A la darreria del segle XIV, en les relacions de l’impost de la dècima recol·lectada a la diòcesi d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Solanell hi va contribuir amb la quantitat de quinze sous.
La vila de Solanell pertangué durant l’edat mitjana, i encara més tardanament, a la jurisdicció territorial dels vescomtes de Castellbò i als seus descendents.