Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
verb pronominal
Gramàtica
Verb que es conjuga amb el pronom reflexiu: cansar-se, rentar-se, morir-se.
verb absolut
Lingüística i sociolingüística
Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment sense complement explícit. Ex: Només menja tres cops al dia. Escriu molt.
verb d’estat
Lingüística i sociolingüística
Verb que expressa un estat del subjecte (estar, esdevenir, etc), i s’oposa al verb d’actuació
.
formes nominals del verb
Gramàtica
complaure
Conjugació verb complaure
©
collir
Conjugació verb collir
Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.).
veu passiva
En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
adverbal
Gramàtica
Dit de la forma gramatical que, en una proposició o en una frase, depèn del verb de l’enunciat.
Per exemple, en una proposició com confiar en tu, en tu és adverbal per la seva dependència respecte al verb confiar En llatí era freqüent el genitiu adverbal , que depenia del verb i era objecte, alhora, d’aquest memento mei , ‘recorda't de mi’