Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Enric Pérez i Font
Cinematografia
Exhibidor i distribuïdor.
Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley…
Gena Dimitrova
Música
Soprano búlgara.
Estudià al Conservatori de Sofia, i el 1966 fou contractada per l’Òpera Nacional, amb la qual debutà en aquesta ciutat interpretant l’Abigaïl del Nabucco de G Verdi El 1970 guanyà un concurs internacional celebrat a la capital búlgara, que li obrí les portes del públic italià, davant el qual debutà a Treviso amb Turandot Ben aviat inicià una important carrera que la dugué als principals teatres italians, espanyols i al Colón de Buenos Aires, on, el 1977, es presentà també amb el paper titular de Turandot La seva primera actuació als Estats Units fou el 1981 El 1982 cantà Tosca…
Antoni Segura
Música
Baríton.
Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València
Anna Tomowa-Sintow
Música
Soprano búlgara.
Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi
Joan Pons i Álvarez

Joan Pons i Álvarez
© Família Pons
Música
Baríton.
S'inicià professionalment al cor del Gran Teatre del Liceu , on destacà després de diversos anys de cantar petits papers, sobretot quan abandonà la corda de baix i adoptà la de baríton Hi debutà l’any 1970 amb Aïda , de Giuseppe Verdi , l’obra del qual esdevingué el principal vehicle de la seva projecció Des d’aleshores inicià una brillant carrera internacional, amb un repertori centrat en l’òpera italiana de Donizetti a Puccini , a més de Verdi El 1980 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi, amb un gran èxit El 1983…
cavatina
Música
Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.
Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven
La Fenice
Música
Teatre de Venècia inaugurat el 1792.
Reconstruït el 1837 després d’haver estat destruït per un incendi el 1836, fou l’escenari on s’estrenaren les principals òperes de Verdi Tornà a ser destruït per un incendi el 29 de gener de 1996 i es reobrí el 2003 amb un cicle de concerts Riapre La Fenica i un any més tard tingué lloc la inauguració oficial amb la represa de les representacions operístiques, amb una versió de La Traviata , de Giuseppe Verdi, dirigida per LMaazel
Ruggero Raimondi
Música
Baix italià.
Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i més tard a Roma, on fou alumne de T Pediconi i A Piervenanzi El 1964 guanyà un concurs de cant a Spoleto, fet que li permeté debutar com a Colline La bohème al festival de la mateixa ciutat Cantà a Roma 1965, al Teatro alla Scala de Milà 1970 i sovint a Nova York Metropolitan i Londres Covent Garden El 1969 debutà a Glyndebourne com a Don Giovanni, paper que des d’aleshores ha interpretat amb èxit en diverses ocasions, com ara a Sevilla el 1992 o a Orange el 1996 Ha cantat arreu d’Europa i dels Estats Units, destacant…
,
Franco Faccio
Música
Director i compositor italià.
Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito, amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de F Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, F Faccio s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança…
Concepció Bordalba i Simón
Música
Soprano cantant d’òpera.
Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al…
,