Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
herald
Heràldica
Oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs per comprovar si tots els ornaments, les peces i les figures de l’escut estaven en regla i si els blasons corresponien realment a qui els portava.
Acostumava a vestir unes dalmàtiques decorades amb l’escut del senyor La funció de l’herald fou exercida més tard pel rei d’armes
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
vestidor
Lloc destinat a vestir-se.
làstex
Indústria tèxtil
Nom comercial d’un fil elàstic obtingut per extrusió del làtex de cautxú natural i successiva coagulació i vulcanització, recobert amb una o més espirals de fil tèxtil.
Hom l’empra com a trinxa elàstica en diferents peces de vestir i per a fabricar teixits elàstics destinats a vestits de bany, cotilles, etc Actualment hom el substitueix per fils de poliuretà
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
encongiment
Indústria tèxtil
Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
Un cop encongida, la tela resta estabilitzada, és a dir, lliure de les esmentades tensions, que més tard podrien ésser la causa d’encongiments residuals, per exemple, un cop confeccionada la peça de vestir Hi ha diferents processos d’encongiment, exactament controlats, com ara el sanforitzat i el monforitzat
Rose Bertin
Indumentària
Nom amb què és coneguda la modista francesa Marie-Jeanne Bertin.
Fou modista de l’alta aristocràcia parisenca entre el 1770 i el 1806 Modista privada de Maria Antonieta, això li permeté de fer conèixer les seves creacions arreu d’Europa i exercir una forta influència en el camp del vestir Fou la primera creadora coneguda d’un estil propi en la indumentària
François Timoléon Choisy
Literatura francesa
Escriptor francès, conegut per l’abbé de Choisy
.
Menà una joventut desordenada i acostumava a vestir de dona Fou sacerdot i abat de Saint-Seine Participà en l’ambaixada a Siam, i es retirà a escriure llibres edificants, un interessant Journal du voyage de Siam 1687 i unes Mémoires 1721 Hom li atribueix també la Histoire de la comtesse de Barres , sobre les seves aventures galants
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc