Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Vicent Olcina i Sempere
Literatura
Cristianisme
Escriptor i jesuïta (1747).
Al moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales 1800, faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd
Vicent Olcina i Sempere
Literatura catalana
Prosista.
Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
arxifonema
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes producte d’una neutralització fonològica.
No tots els fonemes d’una llengua admeten aquest procés, car depèn primordialment de la base comuna respectiva a tota oposició En català, el fonema /r/ no manté una oposició neutralitzable amb /p/, atès que només tenen en comú que són consonàntics, però sí amb /r/, amb el qual coincideix pel fet d’ésser consonàntic, alveolar, sonor i vibrant L’única cosa que els distingeix és que /r/ és univibrant, i /r/, multivibrant, tret pertinent en posició medial de mot, cera/serra , que s’esvaeix en posició final, on la capacitat distintiva d’ambdós és neutralitzada en l’arxifonema /R/ cor…
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
flexatò
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa.
Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàllica proveïda d’un mànec Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo , acompanyat d’una espècie de glissando Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A Honegger, A Schönberg, A Berg o K…
apagador

Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del…
,
freqüència
Música
Nombre d’oscil·lacions idèntiques o cicles per segon que realitza un cos vibrant.
En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc…