Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
canzonetta
Música
Composició musical a una veu de tema més alegre que la canzone
i de versos més curts.
Al s XVI la canzonetta esdevingué polifònica i es vinculà a la villanella, a la frottola i als madrigals, com les Canzonetts or Little Short Songs to Three Voices , canzonette o petites cançons breus, a tres veus, de Thomas Morley, 1593
connector
Electrònica i informàtica
Programa d’execució senzilla i opcional que vincula dos programes o dues aplicacions independents perquè es complementin.
Els connectors són coneguts també com extensions de programari o, en terminologia anglesa, com plug-ins o add-ons , entesos com elements de programari connectables o agregats a altres sistemes informàtics L’ús dels connectors s’ha popularitzat en gran part amb els navegadors web, que permeten agregar una gran varietat d’aplicacions i complements o bé modificar-ne l’aspecte i les funcionalitats
Ferran Marías Sorribes

Ferran Marías Sorribes
ARXIU F. SORRIBES
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny especialitzat en descens.
Competí fins el 2003 i assolí un subcampionat d’Espanya i una quarta plaça a la Maxxis Cup International Europa Fou convocat quatre cops per la selecció espanyola Un cop deixà la competició, es vinculà a l’empresa MSC, que passà a dirigir el 2010
Dit de martell
Patologia humana
El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests casos, a…
comtat d’Olocau
Història
Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.
Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti , que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
Beauharnais
Família noble francesa de l’Orleanès, d’escassa notorietat abans de la Revolució Francesa.
Dividida en dues branques a la fi del s XVIII, l’una fou encapçalada per Claudi de Beauharnais que fou par de França a l’època de la Restauració La branca més cèlebre, però, fou la segona, encapçalada per Alexandre de Beauharnais , que es vinculà a la família de Napoleó I Bonaparte
Joost Depoorter Van Winkel
Vela
Regatista.
Membre del Club de Vela Sant Antoni, de Calonge, navegà en vela lleugera, surf de vela i creuer Des del 1969 ha destacat en el patí de vela Assolí quatre Campionats d’Espanya de patí de vela 1992, 1994, 1997, 1999 i també onze Campionats de Catalunya Professionalment també es vinculà als esports nàutics, com a fabricant de veles
Alfonso Enríquez
Història
Almirall de Castella, senyor de Medina de Rioseco.
Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal
Vittorio Rieti
Música
Compositor italià naturalitzat nord-americà (1944).
Estudià a Roma amb ORespighi Passà a París, on es vinculà a l’estètica del Grup dels Sis i el 1940 s’establí als EUA, on es dedicà a l’ensenyament Autor dels ballets Barabau 1925, Oedipus 1944, Dance Variations 1956, Native Dances 1959, d’obres simfòniques i per a piano i de l’òpera The Clock 1960