Dit de martell

El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus. Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit. El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell. Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió. En aquests casos, a causa de la forma sinuosa que adopta el dit, el defecte és anomenat dit de coll de cigne. També és freqüent que el defecte al dit mitjà s’acompanyi d’una desviació lateral d’un altre dit o més, que se sobreposen.

En alguns casos, la deformitat es presenta en diversos membres d’una mateixa família, i és present des del moment del naixement; en d’altres, acompanya una malaltia neurològica com ara la malaltia de Friedreich, bé que, globalment, la causa més important que contribueix a l’aparició d’aquest defecte és l’ús d’un calçat de sola rígida i punta estreta que no permet el moviment de flexió dels dits i provoca que es posin els uns damunt els altres quan es camina.

El símptoma més important que provoca el dit de martell és un dolor localitzat a la zona on neix el dit afectat. Sovint, el dolor és molt intens, s’exacerba amb l’esforç que representa la marxa i cedeix amb el repòs. Igualment, el fregament continuat que exerceix la sabata genera la formació d’una callositat a la zona posterior de l’articulació que vincula les dues primeres falanges del dit. Durant les marxes prolongades, aquesta callositat s’escalfa i provoca també un dolor molt pronunciat. Quan es tracta d’un dit en forma de coll de cigne, apareix també una callositat al palpis del dit. D’altra banda, quan hi ha desviacions laterals i els dits se sobreposen, el fregament continuat origina callositats als espais interdigitals.

En les fases inicials, quan la deformitat no és gaire pronunciada, el dolor minva si hom aplica al dit dispositius diversos com ara anelles que es fixen a plantilles o coixinets que recobreixen les callositats o que es col·loquen als espais interdigitals. De vegades, aquestes mesures aconsegueixen d’aturar l’evolució del defecte. En els casos avançats, l’única solució eficaç és la cirurgia. Es tracta d’intervencions quirúrgiques senzilles que permeten que el dit recuperi l’anatomia i la funcionalitat normals.