Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Vyčegda
Riu
Riu de Rússia, a la República dels Komis i a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, afluent principal del Dvina Septentrional (1 130 km longitud i 121 000 km2 de conca).
Neix a l’extrem meridional de la serralada de Timan D’origen pluvionival, té un cabal, a la desembocadura, de 1 100 m 3 /s Es glaça de novembre a abril És emprat per al transport per flotació, i és navegable des de Voldino Rep, entre altres, els rius Sysola, Višera i Vym’ Passa per les ciutats de Syktyvkar, al curs mitjà, i Kotlas, abans de desguassar al Dvina
Diumenge des Be
Folklore
Festa que hom celebra a Ciutadella (Menorca) el diumenge anterior a la diada de Sant Joan i que forma part de les festes de Sant Joan
.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons
estadi
© Fototeca.cat
Esport
Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.
Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…
bacinet
Militar
Casc medieval de forma ovoide, que, al s XIII, hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.
Un dels més antics texts europeus que l’esmenten és la crònica de Desclot A la segona meitat del s XIV el bacinet esdevingué el casc cavalleresc més usat era de forma cònica o ovoide i descendia fins a cobrir les orelles i la nuca i la part posterior del coll, a la vora inferior portava una tira de cuir que presentava un seguit de foradets que coincidien amb altres de fets en el metall del casc, i a través d’aquests foradets s’enfilaven anelles de malles de la part superior del capmall, el qual d’aquesta manera hi restava integrat d’una forma segura, i bacinet i capmall esdevenien una…
El roc foradat de Ca n’Espanyol (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Vista d’aquest possible oratori rupestre M Solà Per anar-hi cal seguir la carretera d’Igualada als Prats de Rei, anomenada de les Malloles Al pla de Pedrafita, en el quilòmetre 4 cal agafar un camí a mà esquerra que mena a Ca n’Espanyol, ja que aquest probable lloc de culte o ermitatge es pot localitzar sota l’esmentada carretera entre els masos de Cal Barrusca i Ca n’Espanyol, més a prop d’aquest últim i a una altitud de 700 m És envoltat de camps de conreu de cereals i la gent del lloc l’anomena El Roc Foradat Mapa 35-14362 Situació 31TCG809161 Jaciment arqueològic Aquest possible…
gorra
Lligadura de tela, pell o punt, sense ales ni copa, generalment amb visera.
La fornícula del camí de Seguers (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…