Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
dic
Geologia
Cos tabular de roques ígnies que talla l’estratificació o els plans estructurals de la roca encaixant.
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Aso
Cim
Cim volcànic del Japó, situat a la part central de l’illa de Kyūshū (1 673 m).
El mont Aso té el cràter volcànic més ample del món L’última erupció important tingué lloc el 1933
caldera
Geomorfologia
Depressió d’origen volcànic, generalment d’unes grans dimensions (la del volcà Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km), de forma més o menys el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.
El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter
circ lunar
Superfície de la Lluna, on s’observen nombrosos circs lunars
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…
Skye
Vista de Skye
Illa
La més gran de les illes Hèbrides Interiors, enfront de la costa nord-occidental d’Escòcia.
És d’origen volcànic, amb costes retallades Cria d’ovelles
Fonuafo’ou
Illa
Illa de Tonga.
D’origen volcànic, emergí el 1885 el 1927 se submergí i emergí novament
illes Balleny
Arxipèlag
Arxipèlag de Nova Zelanda, situat al nord de la Terra de Victòria (Antàrtida).
Compost de cinc illes petites d’origen volcànic, les principals són Sturge i Young
Flores
Illa
Illa de les Açores, la més occidental de l’arxipèlag.
És d’origen volcànic El pic més alt és Morro Grande, de 941 m d’altitud