Resultats de la cerca

Collaborà en publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días 1867

Poc després de ser creada la formació, bona part dels antics membres de l’MML l’abandonà, i a l’octubre de 1998 el PCOC decidí autodissoldre’s Edità La Voz del Trabajo 1977-1998

Fundador de la Papelera Española, fou el creador de diverses revistes, de l’Editorial Calpe i dels diaris El Sol 1916 i La Voz També creà l’institut Ibis 1919, del qual fou president el 1944

Els seus principis bàsics eren “Dios, Patria y Tradición” i volia “trasladar a todos los sectores de la sociedad catalana la voz del pueblo católico y patriota” El 1992 es dissolgué per integrar-se al Bloque Catalán

Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts de primeríssima mà els…

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls,…

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil