Resultats de la cerca

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life

Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans de comunicació…

Autodidacte, es vinculà estretament al moviment beat De la seva poesia, sòbria i elaborada, destaquen els reculls Objectivist Anthology 1932, In What Hour 1940 i One Flower Wreath Hill 1977 Escriví també drames en vers Beyond the Mountains , 1955, assaig The Birds in the Bush , 1959 The Alternative Society , 1970 The Elastic Retort , 1973 i els volums autobiogràfics An Autobiographical Novel 1966 i Excerpts from Life 1981 Fou també traductor i pintor

Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988,  Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors

Es dedicà també al teatre i a la televisió Hàbil transformista, estava dotat d’un agut sentit de l’humor De la seva extensa filmografia cal destacar The Ladykillers 1955, The Naked Truth 1957, Mr Topaze 1961, Lolita 1962, The Pink Panther 1963, Dr Strangelove 1963, What's New, Pussycat 1964, Casino Royale 1966, The Party 1968, There's a Girl in My Soup 1970, The Return of the Pink Panther 1975, Being There 1979, etc

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Des del 1941 fou ajudant de Jean Renoir, Charles Chaplin i Joseph Losey El 1953 realitzà diverses sèries de televisió i el film The Big Leaguer Esdevingué famós amb els westerns Apache 1954 i Veracruz 1954, i manifestà la seva predilecció per les escenes violentes i brutals amb Kiss me Deadly 1955, The Big Knife 1955, dura crítica del món de Hollywood, i el film antimilitarista Attack 1956 Altres films destacats són What Ever Happened to Baby Jane 1962, Four For Texas 1963, The Dirty Dozen 1967, Ulzana's Raid 1972, etc

Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991

Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change