Resultats de la cerca

Aplegà una extensa collecció de monedes més de 35 000 peces que llegà a la ciutat de Perpinyà, juntament amb el seu xalet, que fou convertit en Museu Puig , i una suma important destinada a sostenir-lo

Situat al nucli urbà de Salardú, a 1270 m d’altitud, al peu de la carretera de la Bonaigua Fou inaugurat l’any 1968 i deu el nom a Juli Soler i Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, pioner de l’excursionisme i divulgador d’excursions pels Pirineus És propietat del CEC i té una capacitat per a 112 places És utilitzat com a base per a ascensions i travesses per la Vall d’Aran, i a l’hivern és punt de trobada d’esquiadors

Fou campió de Catalunya de salts de trampolí 1930 i fundador del Xalet de la Molina A l’octubre del 2007, en motiu de la celebració del seu centenari, el Centre Excursionista de Catalunya li va retre homenatge Fou durant anys el soci número 1 del CEC

L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar…

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

Migcampista que jugà a les files de l’Atlètic Terrassa Hockey Club entre el 1979 i el 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1985, nou Lligues espanyoles consecutives 1983-91, vuit Copes del Rei 1984-88, 1990, 1991, 1992 i nou Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-91 Amb la selecció espanyola absoluta participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Rebé una menció al mèrit esportiu 1988 Arquitecte de professió, dissenyà el xalet del Club Atlètic Terrassa inaugurat al desembre del 2009

Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud del Motllat L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és a 980 m alt, damunt els cingles de les Airasses Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya L’església parroquial era dedicada a sant Salvador El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926