Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
xarxa
Arts de l'espectacle (altres)
En el circ, malla col·locada horitzontalment sota els aparells gimnàstics (anelles, trapezis, etc), quan els exercicis acrobàtics poden ésser perillosos, per a amortir la possible caiguda de l’acròbata.
xarxa
Transports
Malla de corda que cobreix l’embolcall d’un baló o globus, distribueix la càrrega per la seva superfície i suporta la barqueta.
xarxa
Conjunt de persones lligades entre elles, especialment per a una acció clandestina.
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
xarxa
Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
xarxa sense fils
Xarxa sense fils
© Telefónica
Electrònica i informàtica
Xarxa que funciona per radiofreqüència i permet que els dispositius mòbils, com ara portàtils, PDA, etc. puguin connectar-se a internet sense cap cable.
Una xarxa sense fils té dos components principals les estacions STA i els punts d’accés AP Poden operar en dues modalitats ad hoc , en la qual cada client STA es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades Aquesta relació pot tenir tres estats diferents sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat L’intercanvi de…
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
xarxa superposada
Electrònica i informàtica
Xarxa de computadors creada sobre una altra xarxa.
Els nodes de la xarxa superposada estan connectats per enllaços virtuals o lògics que corresponen a camins que poden implicar el passar per diferents enllaços físics a la xarxa subjacent Són exemples de xarxes superposades les xarxes P2P, computació al núvol o les aplicacions client-servidor que corren per sobre de la xarxa d’internet Internet fou construïda com una xarxa superposada a sobre de la xarxa telefònica
xarxa perimètrica
Electrònica i informàtica
Xarxa local que s’ubica entre la xarxa interior d’una organització i una xarxa exterior (generalment internet).
Amb l’ajuda d’un tallafoc, es permeten les connexions cap a la xarxa DMZ tant des de la xarxa exterior com des de la xarxa interior, però no les connexions des de la DMZ cap a la xarxa interior de l’organització La DMZ s’usa per a allotjar servidors, com per exemple servidors web, de correu electrònic, DNS, etc, que poden oferir els seus serveis tant a usuaris de la xarxa interior com de l’exterior L’avantatge que presenta l’ús de la DMZ és que els ordinadors de la xarxa interior queden aïllats de l’exterior de l’…
xarxa telefònica
Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa…