Resultats de la cerca

Guanyà la medalla d’or al Campionat del Món natural 1996 També assolí el títol de campió 2006 i subcampió 1995 d’Espanya

Començà entrenant els juvenils i infantils del Club Deportiu Banyoles Al final de la dècada dels setanta fou directiu del Girona Futbol Club Posteriorment entrenà el primer equip del Banyoles 1980-87, la Unió Esportiva Olot 1987-88 i el Girona Futbol Club 1988-92, amb el qual aconseguí l’ascens a segona divisió B el primer any i jugà la promoció d’ascens a segona divisió A la temporada 1991-92 Posteriorment entrenà diversos equips regionals com l’Andorra Club de Futbol, l’Ateneu Deportiu Guíxols, la Unió Esportiva Figueres, l’Agrupació Esportiva Roses, el Futbol Club l’Escala, l’Aro Cultural…

Competí pel Club Natació Barcelona i el CA Stadium En 400 m tanques fou campió de Catalunya 1953, 1955 i d’Espanya 1955 En 4×400 m amb l’equip del CN Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya 1954

Membre del Club de Golf Terramar Guanyà el Campionat d’Europa júnior per equips 1967, el Campionat de Catalunya de dobles 1980, el Campionat de Catalunya amateur 1981, 1982 i el Campionat d’Espanya d’interclubs 1991 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1975

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

El 1989 fundà la companyia de teatre La Lézarde, per a la qual escriví i dirigí les seves obres, com Une rose sur la peau 1988, estrenada al Festival d’Avinyó, Bal-Trap 1990, muntada en català per JAnguera 1998, Une envie de tuer sur le bout de la langue 1991, La quille 1993 o Surfeurs presentada al Festival d’Avinyó el 1998 És també director i guionista de cinema, amb pellícules com La nage indienne 1993 o J'irais au paradis car l’enfer est ici 1997

Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger