Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Mitanni
Història
Antic regne de l’Orient Mitjà (~1560 — ~1350 aC), centrat en l’Alta Mesopotàmia.
Hurrita per la seva població, era dirigit per una aristocràcia militar indoària, la dels maryanna , la qual practicà del 1560 al 1450 una política antiegípcia per al control de Síria, i del 1450 al 1350, una altra d’antihitita El primer rei documentat és Šuttarna I ~1560 El succeí Parattarna ~1545, que sotmeté Alalakh Síria i Kizzuwadna Cilícia Sota Saustatar ~1500, Mitanni arribà al seu apogeu s’estenia del Taure al Zagros i de l’Amanus a la Biqā’, bé que fou aleshores, sembla, que Tuthmosis III envaí el regne 1472 Artatama I 1450 inicià la política proegípcia matrimoni de la…
Lorestān
Regió
Regió muntanyosa de l’Iran occidental, a les serralades del Zagros.
Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC
Arāk
Ciutat
Capital de l’ostān de Markazī, Iran, al vessant oriental del Zāgros.
Mercat agrícola Indústries derivades de l’agricultura sucreries i destilleries i de tapissos Centre de comunicacions ferroviàries, aèries i de carretera
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
serralada de Bakhtiari
Serralada
Regió muntanyosa situada al sud-oest de l’Iran i que forma part del Zagros.
És habitada per tribus transhumants, els bakthiaris, que es mouen en una àrea de 400 km entre la seva estació d’hivern de les planures dels Khūzestan i les pastures d’estiu de la muntanya El recurs econòmic principal és la ramaderia ovina, seguida de l’agricultura cereals i arbres fruiters i la fabricació de catifes Izeh és el nucli urbà principal
Arbela
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa
d’Arbela, integrat a la regió autònoma del Kurdistan, al peu del Zagros, Iraq.
Mercat agrícola Antiga ciutat d’Assíria, a l’est de Nínive, famosa perquè prop d’ella, a Gaugamela, tingué lloc la batalla que enfrontà Alexandre el Gran i Darios III 331 aC Fou un important centre cristià siríac
Sanandaj
Ciutat
Ciutat del Kurdistan, a l’ostan de Kurdistan, Iran, situada al vessant septentrional de la serralada del Zagros.
Kārūn
Riu
Riu de l’Iran, format per un grup de torrents del Zagros, que recorre la plana de Khūzestān (750 km).
És navegable a partir d’Ahvāz
Behistun

Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…