Resultats de la cerca
Es mostren 423 resultats
galvanització
Tecnologia
Recobriment de l’acer per una pel·lícula de zinc per tal de protegir-lo de la corrosió.
Hom aplica la pellícula protectora per immersió de l’acer en zinc fos Entre ambdós metalls es forma una zona de tansició, constituïda per un aliatge de ferro i de zinc de composició variable, que n'assegura la unió La protecció de l’acer és produïda per la major electronegativitat del zinc, qua actua d’ànode en el conjunt acer-zinc La protecció del zinc és assegurada per la formació d’una pellícula superficial de carbonat de zinc hidratat, que és insoluble en aigua
zincita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, òxid de zinc, que sovint conté ferro.
És dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat Té una fractura concoidal i és fràgil Té un color de roig de sang Conté Mn en molts casos La duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 5,5 És una mena del zinc
esfalerita

esfalerita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS, també anomenat blenda
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos També n'hi ha en masses exfoliables i d’aspecte fibrós o concrecionat És freqüent la macla segons la cara de l’octàedre La seva estructura cristallina és anàloga a la del diamant Té una duresa 3,5-4 i una densitat 4,09 és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant És la mena més important de zinc i es presenta sovint associada amb la galena Hom en troba a…
hidrozincita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de zinc, Zn5(CO3(OH)3)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc
auricalcita
auricalcita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure i zinc, (Zn, Cu)5(OH)6(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, forma agregats de cristalls aciculars És de color verd o blau clar, translúcida i de lluïssor nacrada Té exfoliació perfecta, duresa 2 i pes específic 4,2 Es troba en incrustacions sobre minerals de zinc i de coure oxidats
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
litopó
Pintura
Pigment blanc, format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars, que hom obté per precipitació simultània dels dos components, per mitjà de la reacció ZnSO4 + BaS → ZnS + BaSO4
.
D’un gran poder cobrent, és molt emprat en pintura industrial Per tal d’evitar la seva tendència a l’ennegriment, hom hi addiciona diòxid de titani o bé augmenta el contingut de sulfat de zinc
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format