Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè…
pinetell bord
Pinetells bords
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet ataronjat o rogenc, de la família de les russulàcies, de barret convex o deprimit, sec, concèntricament viat; de làmines denses, una mica decurrents, de color de crema; de carn compacta i blanca, que s’engrogueix en contacte amb l’aire, i de llet molt picant i de color blanc, que vira de seguida a groc viu.
Es fa principalment en alzinars, sobre sòls àcids
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
sultona
Química
Denominació genèrica dels sulfonats cíclics, de fórmula general
, que poden ésser considerats anàlegs de les lactones.
Hom les obté per deshidratació d’àcids alquil o arilhidroxisulfònics
sultama
Química
Denominació genèrica de les sulfonamides cícliques, de fórmula general
, que poden ésser considerades com a anàlogues de les lactames.
Hom les pot obtenir per deshidratació d’àcids alquil o arilaminosulfònics
antragal·lol
Química
Colorant bru que es fon a 312-313°C, lleugerament soluble en aigua.
És obtingut condensant els àcids gàllic i benzoic amb àcid sulfúric
hidrazida
Química
Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula el radical —OC—NH—.
Hom les obté per reacció dels àcids amb les hidrazines substituïdes
calcogen
Química
Nom genèric dels quatre primers elements del sisè grup de la taula periòdica, és a dir, de l’oxigen (O), del sofre (S), del seleni (Se) i del tel·luri (Te).
Són elements no metàllics de caràcter oxidant que formen òxids àcids
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3…
maduració de la carn
Alimentació
Estovament de la carn rígida d’animals acabats de sacrificar, acompanyat de l’aparició d’un tast i una aroma agradables.
Depèn de la temperatura, del temps i dels enzims i àcids del múscul