Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
recontador de noves
Literatura
Recitador de notícies i relats exemplars, sagrats i profans, que actuava entre públics diversos, majorment populars.
Aquest nom els fou donat per Ramon Llull en el Blanquerna i hom ha de relacionar aquesta designació amb la poesia narrativa i amb l’activitat dels joglars Es podrien identificar amb els joglars que recitaven o contaven poemes de matèria novellesca —romanç, conte, ventura— i àdhuc de matèria moral i doctrinal, enfront dels joglars que cantaven matèria heroica —cançons de gesta— i poesia lírica
document
Dret
Escriptura que expressa declaracions de voluntat positives o negatives, o bé fets i drets.
Els documents poden ésser públics , que són els que han estat autoritzats per un notari o un empleat públic competent, amb les solemnitat requerides per la llei, o privats , quan solament han estat signats pels interessats, sense cap altra formalitat Els públics tenen valor probatorti, àdhuc contra tercers resepcte al fet que motiva l’atorgament, a llur data i a les declaracions que li van consignades
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
Apol·loni de Rodes
Literatura
Poeta grec.
Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes
voluntat
Filosofia
Psicologia
Facultat, o dimensió específica de l’ésser humà a la qual hom refereix (en el seu sentit psicològic) uns determinats fenòmens psíquics.
És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’…
existencialisme
Filosofia
Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
Com a corrent filosòfic, l’existencialisme sorgí entre les dues guerres mundials, però es desenvolupà, sobretot, durant els anys quaranta i els anys cinquanta, i trobà en la literatura J-P Sartre, A Camus el mitjà d’una ràpida expansió que el féu aviat corrent dominant i àdhuc de moda a tot arreu Fou expressió d’un cansament davant l’essencialisme dominant en la història de la filosofia occidental i, alhora, d’un desengany davant l’optimisme científic i humanista de la darreria del s XIX i principi del s XX, i hom en pot trobar les arrels en la filosofia antihegeliana de S…
angiogènesi
Biologia
Procés de formació dels vasos sanguinis en què els nous vasos emergeixen de vasos preexistents.
És típic del desenvolupament embrionari, durant el qual els nous vasos sanguinis penetren dins els òrgans en formació, guiats per la secreció de determinats factors angiogènics És un procés crític per al creixement de qualsevol teixit, àdhuc els tumorals De fet, per tal que un tumor s’expandeixi cal que produeixi factors angiogènics que dirigeixin correctament la formació de nous vasos sanguinis, perquè l’irriguin de manera adequada
substancialisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot el real és de caràcter substancial, és substància, o només és comprensible a partir de la noció de substància.
Segons el nombre de substàncies establertes com a fonament del real hom parla, respectivament, de monisme, dualisme i pluralisme Enfront del substancialisme —que no solament arriba a l’escolàstica, sinó que domina àdhuc tot el pensament modern i part del contemporani— hi ha doctrines com la del fenomenisme o la del funcionalisme que cerquen de superar-lo, bé que sovint no fan sinó revestir-lo només d’una aparença diferent
liquiditat
Economia
Condició o característiques d’un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d’una manera immediata.
Hom entén aquesta recuperació del valor en diner de curs legal, motiu pel qual són considerats generalment actius líquids els que són monetitzables ràpidament sense pèrdua de llur valor Hom pot parlar, per tant, de situació de liquiditat de persones físiques o morals empreses, la banca i àdhuc tot un estat en tots els casos vol dir la quantitat de mitjans de pagament acceptats a disposició de cadascuna d’aquestes persones
preexistència de l’ànima
Filosofia
Religió
En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina