Resultats de la cerca

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats

L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28

Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel

Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb  Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara  Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant