Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
síndrome d’Ulisses
Psicologia
Síndrome caracteritzada per una combinació específica de símptomes psicopatològics que presenten els immigrants en situació extrema, també anomenada síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple.
El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència de les màfies…
Xipe Tótec
Mitologia
Divinitat nàhuatl.
El seu nom significa ‘Nostre senyor escorxat’ Era representada en forma d’home nu cobert d’una pell humana escorxada, amb gorra cònica i dues borles fins a les espatlles portava anelles d’or i penjolls de cargol Li eren sacrificats éssers humans Hom li atribuïa les malalties de la pell i dels ulls els malalts, per tal de guarir, feien vot de vestir les pells de les víctimes sacrificades
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
història natural
Biologia
Geologia
Nom donat tradicionalment a la descripció de la natura, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.
Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats
contingent
Filosofia
Dit d’allò que pot ésser o no ésser.
S'oposa a necessari Aquesta contraposició dóna lloc a una de les proves tradicionals de l’existència de Déu, ja formulada per Tomàs d’Aquino les criatures éssers contingents necessiten d’un ésser necessari Déu Leibniz en féu una transposició del terreny ontològic al lògic, distingit entre veritats de fet contingents i veritats de raó necessàries En la lògica contemporània hom fa distinció, en el mateix sentit, entre proposicions sintètiques i analítiques
metamorfosi
Religions de Grècia i Roma
Facultat de determinats personatges mitològics de canviar d’aspecte i de forma.
En la història de la mitologia de tots els pobles, hom troba personatges o animals que es transformen només temporalment i recuperen la forma primitiva és el cas dels éssers sobrehumans, déus, dáimones, homes extraordinaris o animals existents en un passat remotíssim En un segon aspecte, existeixen també personatges que es transformen o són transformats d’una manera definitiva Ambdós tipus de transformacions han estat molt celebrats en la literatura per Ovidi, per Apuleu, etc
braman
Nen de la casta braman, portant el barret blanc que caracteritza els individus d’aquesta casta
© X. Pintanel
Hinduisme
Individu pertanyent a la casta dels bramans, la primera de les quatre varṇa
(castes originàries) de l’Índia.
Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia
Joan Brotat i Vilanova
Pintura
Pintor.
En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria
Germaine Richier
Escultura
Escultora francesa.
A París fou alumna de Bourdelle A partir del 1944, començà la creació d’una escultura de tema animalístic insectes, granotes, etc creant figures allegòriques com més va més expressionistes, mig animals i mig éssers humans, allargassades, en posicions violentes i plenes d’estigmes de formes grotesques i amb perforacions que transformen la figuració vers una abstracció Obres La borrasca 1948 El Crist , de l’església d’Assy 1950 L’Ogre 1951 El ratpenat 1952
Dorothea Tanning
Pintura
Pintora nord-americana.
Descobrí el surrealisme en l’exposició Fantastic Art Dada and Surrealism al Museum of Modern Art de Nova York, el 1936, al qual s’adscriví des d’aquell moment L’any 1942 conegué el surrealista Marx Ernst, amb qui es casà el 1946 La seva producció, especialment des del 1954, revela un lirisme expressionista en la representació de bacants i ritus amb éssers fantàstics i animals que sedueixen noietes amb les formes dissoltes en llum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina