Resultats de la cerca

S’inicià a l’equip de rem de la Universitat Politècnica de Catalunya, però poc després passà al Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanya en quatre amb timoner en tres ocasions 2000, 2001, 2002 i en una en dos amb timoner 2001 En l’àmbit internacional, aconseguí un tercer lloc a la Copa del Món 2002 en dos amb timoner

Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat

El seu ús és molt estès i encara que presenten una bona tolerància i baixa toxicitat poden causar vertigen, atàxia, impotència sexual i metropatia provoquen sempre somnolència, destorbs en la coordinació motora i trastorns de la son disminució de la fase REM Sembla que no originen dependència D’entre les benzodiazepines més utilitzades, en destaquen el diazepam, el clordiazepòxid i el temazepam

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona 1976-90 Fou campió d’Espanya en dos amb timoner 1982, subcampió en quatre amb timoner 1980 i en quatre sense 1979, 1980, 1984, 1985 i tercer en dos amb timoner 1987 Fou delegat 2000-05 de la secció de rem del RCN Tarragona i el 2005 n’accedí a la presidència

Vinculat des del 1926 al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1929 fou campió de Catalunya de iols i subcampió d’Espanya en vuit amb timoner Presidí la Federació Espanyola de Rem 1934 i la federació catalana 1966-67, així com el RCMB 1976-78, que posteriorment el nomenà president d’honor Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Fou tres cops subcampió d’Espanya en vuit amb timoner 1955, 1956, 1957 i una vegada tercer classificat amb el quatre amb timoner 1957 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb el quatre sense timoner Un cop retirat fou àrbitre internacional de rem i entrenador de l’equip del RCNT

Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d' outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l'esquif

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem