Resultats de la cerca

Era un antic municipi juntament amb l’actual llogaret de Puigverd agregat al de Benavarri abans del 1930 L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe

Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…