Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Priaulx Rainier
Música
Compositora sud-africana.
Es traslladà a Anglaterra el 1920, on es formà com a violinista a la Royal Academic of Music de Londres El 1937 participà en uns cursos de composició impartits per N Boulanger Les seves primeres composicions daten del 1937, any que escriví, entre altres, Three Greek Epigrams i Quartet de corda Més tard, l’estrena d’altres obres seves, com la Suite per a clarinet 1943 o el Rèquiem 1956, amb un llenguatge influït per B Bartók i I Stravinsky, li proporcionà un gran prestigi El seu estil musical fusiona sonoritats africanes amb elements avantguardistes, tot creant un llenguatge molt personal d’…
Blanca Selva i Henry
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga francesa d’origen català.
Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música de Barcelona…
Jean-Claude Hartemann
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Clarmont d’Alvèrnia i París i, després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Joves Directors d’Orquestra de Besançon, fou sollicitat a l’Òpera de Dijon El 1960 passà a dirigir l’Òpera de Metz, i al mateix temps fundà la companyia lírica Les Baladins Lyriques amb S Lafaye El 1963 fou nomenat director de l’Òpera Còmica, amb la qual ha mantingut una intensa activitat en el camp discogràfic i concertístic, amb actuacions fora de França El 1977 fou director d’animació musical d’Évry i fundà el grup Les Solistes de France Vinculat a la difusió de la…
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau,…
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de prebendes, comendes,…
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l'…
Aniana
Localitat
Localitat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau, a l’esquerra del riu Erau.
En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle segle IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del segle XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi…
Marcelo Cama Marqués
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto, anomenada la Caçarècords , aconseguí…
Droma
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, França.
La capital és Valença
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina