Resultats de la cerca

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966

Ha estat subcampiona d’Espanya individual 2008, 2009 Amb la selecció catalana, conquerí dos títols 2005, 2009, dues medalles de plata 2008, 2012 i una de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal i en l’edició del 2005 assolí la medalla de plata individual i la de bronze per equips

Jugava de mig defensiu i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1965-68 procedent de l’Imperio de Ceuta Visqué l’època dels cinc dofins Disputà 55 partits de Lliga i marcà 1 gol Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1969-71, amb el qual disputà 42 partits i guanyà la Copa 1971

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

Pioner del bàdminton a Catalunya, l’any 1987 fundà l’Associació Granollers Esportiva Com a dirigent fomentà la pràctica d’aquest esport al Vallès Com a jugador, fou subcampió de Catalunya de dobles 1989 i campió en categoria individual veterans 1999 A més, fou president del Club Bàdminton Vilanova del Vallès i dirigent de la Federació Catalana de Bàdminton També collaborà en l’organització de les competicions de bàdminton dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

La primera etapa de la seva carrera esportiva competí a les files del Cornellà Atlètic Posteriorment, formà part del Club Atletisme Sant Celoni i del Futbol Club Barcelona, entre d’altres Fou subcampió d’Espanya de 50 km en ruta 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya de 20 km marxa 1978 i fou subcampió de la mateixa prova 1983 Amb la selecció espanyola participà en quatre edicions de la Copa del Món de marxa 1977, 1979, 1981, 1985

Conegut com Manolín Cuesta, fou un extrem i interior que es formà a les categories inferiors del Còrdova, club amb el qual ascendí a primera divisió 1970-71 L’any 1974 fitxà per l’Espanyol i hi romangué fins el 1980 Disputà 131 partits de Lliga i marcà 28 gols En deixar l’Espanyol tornà a jugar a segona divisió amb el Còrdova fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 Aleshores passà a exercir d’agent futbolístic Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

Formà part de la selecció catalana que guanyà dues medalles de plata als Campionats d’Espanya 2010, 2011 de l’especialitat de mar-costa

La dècada dels anys quaranta portà la primera coloma des d’Almeria fins a Cornellà, amb la qual s’iniciaren a la ciutat les activitats de coloms esportius Juntament amb altres aficionats fundaren la Societat de Coloms Esportius de Sant Miquel de Cornellà, de la qual fou membre de la junta directiva Des d’aleshores tingué coloms que competien a gran nivell, com el Culebra , el Benfica , el Sorpresa i sobretot el Caballo loco , d’una estirp molt anomenada Al principi dels anys setanta el club es traslladà a Sant Joan Despí, i quedà integrat dins la Societat de Sant Joan Despí, de la qual també…