Resultats de la cerca

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En desacord amb la…

Teixidor de professió, des del final dels anys vint fou regidor de l’ajuntament de Centelles primer per Acció Catalana i posteriorment per Esquerra Republicana de Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39 fou empresonat durant més d’un any Fou un dels principals participants i promotors de les festes literàries de Cantonigròs 1944-68 i impulsà moltes iniciatives culturals Escriví poemes, retrats i cròniques literàries que aparegueren en publicacions locals El 1988 fou publicat un recull d’aquests texts en el volum Els camins esborrats

Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques , 1885, Serenade…

Fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac, succeí el seu germà Unifred II

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…