Resultats de la cerca

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí Fou molt popular per les seves illustracions per a revistes Madrid Cómico , novelles per fascicles i obres de divulgació

Ha publicat A desclòs 1996, Desertar 1997 i Dessecament 1997 a l’editorial Negranit, creada per ell mateix Com a traductor ha tingut cura de Destrets d’indret de Luiza Neto Jorge 1999, entre d’altres Ha estat inclòs en antologies poètiques diverses, com Sense contemplacions Nou poetes per al nou segle , a cura de Manuel Gue-rrero 2001 Ha traduït i ampliat l’assaig de Jean Bollack sobre Celan, Piedra de corazón 2002 Una part de la seva obra ha estat traduïda al francès i a l’alemany, especialment els assaigs poètics La décharge 1994 i Endymon 1995, inèdits en català El 2004 i el 2005 destaquen…

Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat

Estudià solfeig i piano amb Josep Maria Ballvé a l’escolania de la collegiata de Santa Anna de Barcelona Amplià els estudis de piano amb Isaac Albéniz i Joan Baptista Pujol i és possible que realitzés alguna matèria a l’Escola de Música Municipal de Barcelona Felip Pedrell fou el seu professor d’harmonia i composició Escriví força obres, unes editades a París, moltes de les quals restaren inèdites, i d’altres publicades per l’editor i pianista barceloní JB Pujol La seva producció —que la mort prematura interrompé— és constituïda, entre d’altres, per peces de piano Masurques , 1885, Serenade…

Fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac, succeí el seu germà Unifred II

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…