Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Equip Produccions JAndreu, Barcelona, Maran Film Munic ARGUMENTI GUIÓ Carles Andreu, Benet Rossell FOTOGRAFIA Carlos González, Sergi Grau i Manolo Lorente Eastmancolor, normal MUNTATGE Manolo Lorente MÚSICA Carles Cases, amb la collaboració de Lluís Llach REALITZACIÓ Toni Torronteras REALITZACIÓ LAY-OUTS EVentura ANIMACIÓ MEArias, PDelgado, VDomènech, JBenedetti, AGarcia, JGuasch, LMarcato, PPardell, BPedrosa, CPuig, JTarragó, JTorres, JLSolís FONS Toni Deu, Miquel Ibáñez, Joaquim Royo, EVentura ESTRENA Barcelona, 05121990, Madrid, 21121990 PREMIS…

Psicòleg de professió, ha publi-cat Manual per protegir-se de mestres i educadors 1995 i la biografia Jaume Santandreu i el sexe del profeta 1997 L’obra poètica recull Morfologia d’una “femme” semàntica 1998, Petit patit país 2000 i Com la sequera 2004 Amb A Trenc d’alba 1999 guanyà el premi de novella Roc Boronat Posteriorment ha publicat Cercle enigmàtic 2005, premi Alexandre Ballester

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava El novè comte 1795-1831 fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada El títol passà després als Gual i als Planas

Lluís Companys és detingut, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester, a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb collaboració de membres de l'ambaixada espanyola a França Companys és portat primer a Madrid Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre és traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i de forma illegal

Fill de Josep Melià i Ballester Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països belligerants a passar a l’exili Acabada la guerra, es dedicà a la indústria turística Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de viatges del seu nom es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics

Aparegué per primera vegada el 1967, editat per l' Instituto Nacional del Libro Español , si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463 Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV El 1490 es casà amb Joana de Ballester Acabada la guerra, pledejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola

Té l’origen en la celebració del XXV Concurs de Poesia a Cantonigròs el 1968 any Fabra, quan un gran nombre dels assistents habituals, impulsats per Joan Ballester i Canals, demanà a Joan Triadú de donar-hi continuïtat amb una nova forma Òmnium Cultural tingué cura de l’organització i les activitats, que incloïen regularment concursos literaris, actes culturals, espectacles populars, etc, tot mantenint l’esperit de resistència recollit a Cantonigròs El 1977, amb la recuperació autonòmica, foren reconegudes institucionalment