Resultats de la cerca
Es mostren 601 resultats
Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles (VI) d’Àustria
Mor l’emperador Josep I d’Àustria, que és succeït per l’arxiduc Carles VI d’Àustria Els temors de les potències davant l’hegemonia de la casa d’Àustria afavoreixen, de retop, la causa de Felip V de Borbó
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
Francesc Vallès
Història
Militar
Militar carlí.
En la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents
Francisco Martín de Melgar
Història
Política
Polític castellà.
Redactor de la publicació carlina “El Cuartel Real” durant la tercera guerra Carlina Fou secretari del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó i d’Àustria-Este Carles VII del 1880 al 1900 Autor de Veinte años con don Carlos publicada el 1940
Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca
Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca Francesc I, marit de Maria Teresa, és rati-ficat com a emperador Frederic II de Prússia obté la Silèsia i Felip de Borbó, fill de Felip V, els ducats de Parma i Piacenza
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia
Historiador.
Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857
Guillaume-Léon du Tillot
Història
Polític francès.
Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració
Joan Antoni Monet
Història
Política
Polític.
Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina