Resultats de la cerca

És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras

Es troba al sud de la línia de crestes de la zona axial pirinenca des del pic d’Anyescruces 2834 m alt, termenal amb la vall de Benasc i amb la vall gascona de Claravi da, a la punta de Ledomeur, entre els massissos de Bachimala, Posets i Bagüenyola És drenada pel Cinqueta d’Anyescruces Prop la sortida de la vall hi ha el grup de bordes de Viadós

A la capçalera hi ha un petit lacustre estanys de Mainera entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio barranc de Monterroio i del Montsent barranc d’Entremonts, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa És anomenat també el Rialbo , el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

Pertangué a la baronia de Claret El municipi de Gurp de la Conca, també conegut com Sant Andreu de Gurp, fou independent fins el 1970, quan passà a denominar-se Gurp L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp L’església parroquial de Sant Serni depèn de la de Santa Engràcia i al N del nucli antic hi ha el raval de Gurp

Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa…

Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt

Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües

El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters

És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839